He jugat el primers partits amb amics. Per validar el joc, havia jugat amb una versió simplificada en paper amb algunes persones. Ara, per fi, he pogut jugar a Gran Gol amb algú. És cert que és una experiència muda, sense so, i que visualment és molt pobre. Tot i això he pogut recollir les primeres impressions i experiències de persones de veritat. Ara ja no és una cosa dins del meu cap, és una cosa que existeix al món i que altres personses hi poden interactuar. El moment més plaent ha estat veure com dues persones hi jugaven i els importava el que estaven fent. Hi havia tensió, de la bona, de la que ens fa jugar. Estic molt content. Encara no em sento preparat per jugar-hi amb desconeguts però suposo que és el següent pas lògic.
Vice Sallés