Soc un boig dels jocs de taula. Tot i declarar-me públicament culpable de continuar comprant alguns jocs pel simple fet de ser molt bonics, m'he tornat molt dràstic a l'hora de decidir quins són bons i quins no. L'obertura de la capsa, i el primer contacte amb els components, és un moment de gran gaudi. Què us he d'explicar?... El següent pas és la inspecció dels mètodes i elements que m'han de permetre aprendre a jugar al joc. Darrerament, alguns jocs ja venen empaquetats de manera especial per fer la primera partida guiada. Root, Oath... D'altres t'ofereixen diverses maneres d'abordar l'aprenentatge: pots llegir les instruccions o seguir la partida guiada que ve donada com a part del manual o com a llibret complementari. Alguns jocs de GMT Games em venen al cap. Llavors, hi ha d'altres jocs que porten un llibret que és una barreja d'onboarding, tutorial i instruccions. Aquest darrer model ha d'estar molt ben fet o pot quedar a mig camí de tot (i de res).
Sigui quin sigui el model que han preparat els dissenyadors, estic en un punt que puc descartar un joc pel seu text d'introducció. Això no vol dir que el llenci, però sí que se'n va a la prestatgeria i pot trigar molt a tornar-ne a baixar. (Llavors tinc els prestatges plens de jocs que no toco però aquest no és el lloc per abordar les meves problemàtiques matrimonials), Si en el primer text no entenc quin és l'objectiu del joc, com es guanya i com es perd, ja comencem malament. Alguns comencen presentant la narrativa; això ho accepto i, en alguns casos, m'agrada. Però per a mi és més penalitzador no entendre què he de fer que no pas anar mancat de context narratiu. L'explicació és que si el context narratiu proposat no m'interessa, aquell joc ja no hauria entrat a casa meva.
Un cop establert què s'espera de nosaltres i el context on s'esdevindrà tot plegat, és hora d'aprendre a jugar. I no aprendre'n superficialment, no. Cal aprendre'n prou per ser capaç d'explicar-ho a les persones a qui has convençut de passar l'estona junts, jugant a aquest joc. M'adono que com més va, més m'allunyo dels jocs complexos. Tinc por que el cost d'adopció no es vegi cobert pel retorn de diversió... i això seria un molt mal negoci! Un joc m'ha de convèncer que val la pena aprendre'l.
Els dos extrems ideals són un cost d'adopció nul i una promesa de diversió extrema. Cap de les dues coses existeix a la pràctica... però un joc em convenç trobant un equilibri entre aquests dos factors. Un joc excel·lent tindria una ràtio molt alta de "promesa de diversió : cost d'adopció". Aquesta zona dolça és la que m'interessa com a jugador i com a dissenyador.
És del tot crucial convèncer els jugadors que valdrà la pena "pagar" el cost d'adopció. Sí, els jocs requereixen un curós disseny d'onboarding, i els jocs indie encara més.
I fins aquí aquest escrit d'autoajuda amb el qual em vull convèncer que passar hores fent un tutorial/onboarding, que contacta amb pràcticament tota la superfície de la base de codi i interromp els cicles del joc a tot arreu, és per un bon fi.
Vice Sallés